A l’edat mitjana l’estatus de la dona dins la societat no es corresponia amb el tracte que rebia a la poesia de l’amor cortès, en què l’elevaven. Contràriament a la situació d’inferioritat que la dona vivia en l’àmbit social, laboral o fins i tot personal, trobem un espai en la filosofia de l’amor en què l’enamorat es sotmet completament a la dama tal com el vassall serveix el seu senyor. En aquest tipus de poesia lírica, el trobador havia d’ocultar sota un pseudònim (senhal) el nom de la dona, gairebé sempre aristòcrata, ja que es tractava d'un amor clandestí. També cal destacar que el poeta no buscava cap recompensa, sinó simplement mantenir viu el joc amorós entre ell i la dama.
Pel que fa a la consideració social de la dona, veurem sempre que està en inferioritat en tots els àmbits, tot i que a l’alta edat mitjana la dona va començar a imposar-se i a tenir un paper més rellevant i decisiu en la societat. El grau d’inferioritat amb què es tracta la dona, però, depèn també, no només d’una època, sinó del seu nivell social.
Els àmbits en què es veu reflectida la inferioritat de la dona són els següents:
-La dona i el matrimoni: mentre la dona vivia a la casa familiar era propietat del pare, però en casar-se passava a ser possessió del seu marit. I no només ella, sinó també totes les seves propietats. La dona passava a ser completament dependent del seu marit. Fins i tot un cop mort el marit, la dona depenia de la seva última voluntat. Així doncs, la seva llibertat de decisió quedava definitivament anul·lada. Un cas excepcional era el casament dels serfs. Aquests eren controlats, calia pagar impostos per a casar-se i s’havia de demanar permís si el matrimoni era entre serfs de diferents feus. El pitjor de tot era, però, el dret de cuixa, que no va ser abolit a Catalunya fins al 1486.
-La dona i l’Església: L’Església es mostrava misògina. La consideraven un ésser pecador. Però, com que consideraven que calia el pecat per reproduir-se, deien ‘Millor casar-se que cremar-se’. Tot i això, consideraven que només la virginitat podia realment desintoxicar el sexe femení. I no només l’església era misògina, sinó també la societat en general, com podem veure al poema L’espill, de Jaume Roig.
-La dona i la llei: la dona estava legalment discriminada. En primer lloc, perquè durant tota l’edat mitjana a la dona se la considerava menor d’edat, ja que sempre estava sota la custodia d’un home; o bé el seu pare o bé el seu marit.
En segon lloc, la dona no podia defensar-se legalment en un judici. Com veiem a L’església del mar, d’Ildefonso Falcones, la llei era totalment favorable als homes en cas que s’enfrontessin a una dona en un judici. Fins i tot era permissiva amb els càstigs cruels que, per exemple, s’impartien en cas d’adulteri; com veiem en la novel·la, una dona és castigada a viure recluïda en un habitacle de dimensions molt reduïdes per haver estat infidel al seu marit. L’excepció era Alemanya, on sí que era possible que una dona es defensés, però cal tenir en compte que, tot i que la dona tenia aquest dret el testimoni d’un home equivalia al de tres dones.
-La dona i la prostitució: a l’edat mitjana hi havia tant prostitució legal com il·legal, però tant en una com en l’altra les dones eren considerades les ‘empestades’. I tot i que la prostitució no es considerava un problema gaire gros, els principals beneficiaris econòmicament eren les institucions i les autoritats que abusaven d’elles.
Pel que fa a la consideració social de la dona, veurem sempre que està en inferioritat en tots els àmbits, tot i que a l’alta edat mitjana la dona va començar a imposar-se i a tenir un paper més rellevant i decisiu en la societat. El grau d’inferioritat amb què es tracta la dona, però, depèn també, no només d’una època, sinó del seu nivell social.
Els àmbits en què es veu reflectida la inferioritat de la dona són els següents:
-La dona i el matrimoni: mentre la dona vivia a la casa familiar era propietat del pare, però en casar-se passava a ser possessió del seu marit. I no només ella, sinó també totes les seves propietats. La dona passava a ser completament dependent del seu marit. Fins i tot un cop mort el marit, la dona depenia de la seva última voluntat. Així doncs, la seva llibertat de decisió quedava definitivament anul·lada. Un cas excepcional era el casament dels serfs. Aquests eren controlats, calia pagar impostos per a casar-se i s’havia de demanar permís si el matrimoni era entre serfs de diferents feus. El pitjor de tot era, però, el dret de cuixa, que no va ser abolit a Catalunya fins al 1486.
-La dona i l’Església: L’Església es mostrava misògina. La consideraven un ésser pecador. Però, com que consideraven que calia el pecat per reproduir-se, deien ‘Millor casar-se que cremar-se’. Tot i això, consideraven que només la virginitat podia realment desintoxicar el sexe femení. I no només l’església era misògina, sinó també la societat en general, com podem veure al poema L’espill, de Jaume Roig.
-La dona i la llei: la dona estava legalment discriminada. En primer lloc, perquè durant tota l’edat mitjana a la dona se la considerava menor d’edat, ja que sempre estava sota la custodia d’un home; o bé el seu pare o bé el seu marit.
En segon lloc, la dona no podia defensar-se legalment en un judici. Com veiem a L’església del mar, d’Ildefonso Falcones, la llei era totalment favorable als homes en cas que s’enfrontessin a una dona en un judici. Fins i tot era permissiva amb els càstigs cruels que, per exemple, s’impartien en cas d’adulteri; com veiem en la novel·la, una dona és castigada a viure recluïda en un habitacle de dimensions molt reduïdes per haver estat infidel al seu marit. L’excepció era Alemanya, on sí que era possible que una dona es defensés, però cal tenir en compte que, tot i que la dona tenia aquest dret el testimoni d’un home equivalia al de tres dones.
-La dona i la prostitució: a l’edat mitjana hi havia tant prostitució legal com il·legal, però tant en una com en l’altra les dones eren considerades les ‘empestades’. I tot i que la prostitució no es considerava un problema gaire gros, els principals beneficiaris econòmicament eren les institucions i les autoritats que abusaven d’elles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada