dilluns, 3 de març del 2008

Divisa

El tema que tractarem en aquest blog és la situació de la dona a l'Edat Mitjana. Una època "fosca", marcada pel sotmetiment constant de la dona envers l'home (el pare, el marit...).
Paradoxalment, al mateix temps es fomenta la poesia dels trobadors, l'amor cortès i les "corts d'amor".
Això ens porta a la voluntat de centrar el treball en aquest tema; comprendre la dualitat en el tractament de la figura femenina: l'adulació en la seducció davant la inferioritat present en la vida domèstica.

Per dur a terme les pròximes exposicions, recorrerem a fonts històriques i literàries, per descobrir el veritable sentit d'aquesta contradicció.

4 comentaris:

Isabel Olid ha dit...

Tinc ganes de llegir el que heu de dir sobre el tema!

Carlota, Àngels, Núria, Mar ha dit...

Enhorabona!

Creiem que és un tema molt interessant. Ens agrada com l'heu plantejat, nosaltres no havíem pensat que podia haver-hi aquesta contradicció que heu citat.

Ens agrada molt la configuració de la pàgina :)

MaCat ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
MaCat ha dit...

s un tema molt curiós!
Sabíeu que la lletra de "Carmina Burana" és una lletra que es va escriure a l'Edat Mitjana i és molt molt verda? i que el cànon de bellesa femenina de l'edat mitjana era una dona rossa o pèlroja, amb la pell molt blanca, els ulls clars i el ventre abombat com si estigués embarassada?
Tenim ganes de llegir-vos :D

Ariadna, Muntsa, Clara, Txell i Artur