El rol de la dona a l'Edat Mitjana

El rol de les dones durant l’Edat Mitjana estava connectat indissolublement amb l’Església. L’Església catòlica no era només un sistema que s’enfrontés a les forces laiques per adquirir poder, sinó que també mantenia un ideal de moralitat. Des dels primers temps, les cultures teutòniques i celtes deixen constància del seu respecte cap a les dones. La doctrina cristiana del matrimoni, la virginitat i la igualtat de sexes podria haver estat construida sobre aquest fonament. La monogàmia era una pràctica comuna; tanmateix, la poligàmia no era pas desconeguda, especialment en els danesos i els escandinaus. Tan aviat com aquestes nacions van ser convertides al Cristianisme, l’Església va assumir la regulació de la moral. La monogàmia es va imposar, i divorciar-se i tornar-se a casar van convertir-se en pràctiques més dificultoses. El concubinatge, que no va poder ser abolit, va deixar de ser legal.

Una norma general és que el respecte per les dones es troba només en una societat en la qual la monogàmia és habitual. Hem de distingir entre la idolatria afectiva, que va ser compartida pels costums de la cavallerositat, i la igualtat, que no va ser sostinguda per l’Església. La doctrina de la igualtat espiritual de les dones, la puresa del matrimoni i les regles de parentiu, divorci i segones núpcies, de vegades van ser pervertides amb propòsits ambiciosos. Tanmateix eren ingenis poderosos els que van influir en les regles de les dones a l’Edat Mitjana, i van elevar la seva condició en la societat.

El clergat va acordar una protecció per a la dona, i com més bàrbars eren els costums dels homes, més fort es feia el vincle de simpatia entre dones i clergat, en el qual van trobar-hi més pietat, més reflexió i més capacitat de cultura, mentre que l’única tasca dels soldats analfabets era la guerra. El patronatge de la literatura i la música es va transferir a mans de les dones. No hi ha millor exemple d’aquesta comunió entre la dona i l’Església que en el cas de Hildegard von Bingen.

La superioritat intel·lectual del clergat sobre els laics es mostra en el fet que els cancellers, justiciers i tresorers de l’Edat Mitjana no eren, per norma general, soldats nobles, sinó clergues o advocats, provinents de les classes mitjanes o altes, i educats en monestirs o universitats, no en corts de prínceps. El treball de la civilització va ser deixat en mans de sacerdots i savis, els quals eren els amics de les dones. Aquesta amistat va determinar el rol de les dones a l’Edat Mitjana, i va suposar molts avantatges al cristianisme, en la regulació del matrimoni i la defensa dels drets de les dones.

La influència de l’Església va elevar l’estendard del sentiment respecte a les dones. Les dones van trobar en el claustre un refugi de la violència i una esfera d’influència. Les monges a Anglaterra, per exemple, eren sovint dones provinents de famílies aristocràtiques, expertes en labors, i instruïdes en la lectura. Els seus convents eren cases de refinament i aprenentatge, com es pot saber a través de les cartes de Sant Bonifaci a Eadburge, i a altres dones santes, que s’assemblen a les cartes de Sant Jeroni a Paula i Eustaqui.

A Alemanya, l’espurna del renaixement carolingi va restar encesa per les monges i altres dames educades, entre les quals és remarcable la poetessa dramàtica Hrotswitha. Entre els normands, una nació amb un gran protagonisme dins del món medieval, les dones tant podien ser considerades un honor, com podien ser insultades i ultratjades.

El rol de les dones a l’Edat Mitjana no es va limitar a l’espiritualitat. Elles podien heretar terres i dominis feudals. Es feien càrrec dels castells quan els seus lords anaven a una creuada. Un clar exemple va ser Jeanne de Montfort, que va mantenir el castell de Hennebon a la Bretanya. Sovint estaven fortament implicades en la política, com Emma, l’esposa d' Eduard el Confessor , que va fer més que ningú per fer durar la conquesta normanda.