Ressenya filmogràfica: Tirant lo Blanc

Any: 2006
Nacionalitat: Espanya-Itàlia-Regne Unit
Estrena 07-04-2006
Gènere: Aventures
Durada: 127 m.
Guió i Direcció: Vicente Aranda
Interpretació: Caspar Zafer (Tirant), Esther Nubiola (Carmesina), Leonor Watling (Plaerdemavida), Ingrid Rubio (Estefanía), Charlie Cox (Diafebus), Victoria Abril (Vídua Reposada)
Fotografia: José Luis Alcaine
Música: José Nieto
Muntatge: Teresa Font

Realment, la novel·la cavalleresca catalana per excel·lència, Tirant lo Blanc, no hauria pogut sentir-se més ultratjada per la versió cinematogràfica de Vicente Aranda. L’heroi de Joanot Martorell, encarnat per Caspar Zafer i incapaç de transmetre la més mínima emoció, queda totalment desplaçat per la força interpretativa de Leonor Watling, Ingrid Rubio i Victoria Abril.

Així, les donzelles de la princesa Carmesina mostren la seva virtuositat en escena, com a defensores més fervents de la llibertat del poble, tot convertint-se, per l’espectador, en l’únic incentiu per descobrir el desenllaç de tan adverses aventures. I és que durant els interminables i feixucs 127 minuts del film, les dones esdevenen les autèntiques forjadores del fil argumental. És més, anul·len l’arrelada creença de la marginació social de la dona durant l’Edat Mitjana, tot i que l’emperadriu de Bizanci, passejant-se com ànima en pena per la pantalla, no ajudi gens a reforçar aquest clima de feminitat dominant.

Mentre que en la novel·la, Tirant és concebut com a vertader protagonista, essència sintetitzant de bel·licisme i erotisme, en la pel·lícula, Caspar Zafer desqualifica la intenció de l’autor en ser totalment incapaç de reflectir fidelment la dicotomia violència-passió. Aleshores, aquesta ineptitud provoca el desequilibri: el film girarà entorn el frívol erotisme, encarnat en els personatges femenins, l’autèntica identitat.